Monday, October 24, 2005

Vacances de cap d’any

Com que no es pot fer seguir tot, provisionalment aquest blog restarà en repòs un parell de mesos. Mentrestant, entrarà en activitat el nou Neopatria, menys dedicat com l’altre al seguiment de l’actualitat i més a les anàlisis de fons.

Tuesday, October 11, 2005

Un parèntesi

Tancat per remenaments varis.

Provisionalment, seguiu la fletxa:


Friday, September 30, 2005

Resum del mes setembre 2005

(aviat, aviat...)

Tuesday, September 27, 2005

Simon Wiesenthal, I.M.

Guy Millière resumeix les lliçons de Simon Wiesenthal, un géant du vingtième siècle:
—l’éthique ne peut être exclue de la décision politique si celle-ci veut avoir une valeur.
—l’éthique peut justifier un droit et un devoir d’ingérence
—la haine anti-juive n’était pas une haine comme les autres puisqu’elle avait conduit au crime absolu, mais aussi que toute haine raciste enclenchait un engrenage qui pouvait conduire au pire
—la Loi doit régner si l’humanité veut survivre

Monday, September 26, 2005

De què diu que hem de demanar perdó ?

Quina vergonya !


Quina vergonya !


Quina vergonya !


... el govern de la Generalitat assistirà el dia 9 d'octubre a la inauguració de la restauració d’un monument amb finançament de la Generalitat com a acte de desgreuge i reconciliació amb les terres gregues que han quedat marcades fins al dia d'avui per aquell episodi històric.

Reparació a l’Athos per la barbàrie dels catalans conqueridors

«Fuig d’aquí, gos català!

Prohibit als catalans

Friday, September 23, 2005

Jean Raspail, bravo!

El gran escriptor francès Jean Raspail ha estat denunciat per professionals de l’“antiracisme” per aquest article: La patrie trahie par la République.
Le silence quasi sépulcral des médias, des gouvernements et des institutions communautaires sur le krach démographique de l’Europe des Quinze est l’un des phénomènes les plus sidérants de notre époque. (…)

Assurément, il subsistera ce qu’on appelle en ethnologie des isolats, de puissantes minorités, peut-être une quinzaine de millions de Français (…) il s’agira en quelque sorte — je cherche un terme approprié — d’une communauté de la pérennité française. (…)

Il existe une seconde hypothèse (…) c’est que les derniers isolats résistent jusqu’à s’engager dans une sorte de reconquista sans doute différente de l’espagnole mais s’inspirant des mêmes motifs.


David Dawidowicz surt en defensa seva: La LICRA attaque Jean Raspail. Extension du domaine de la chute?.
Je ne suis pas de son bord mais, à l’instar de Voltaire, je descendrais dans la rue pour défendre sa liberté absolue de conscience et d’expression. Car il ne fait qu’exprimer ce que maints auteurs ont dit et écrit, sauf qu’il n’a pas appris le Novlangue à l’école pour l’exprimer de façon politiquement correcte.

Thursday, September 22, 2005

Com les gasten els del trifàsic !

Wifredo Espina, a L’Estatut, contra la premsa, fa un preocupant i, ai las, aïllat crit d’alerta contra un dels perills de l’Estatut tripartit, trifàsic o trífid:
Per quina raó cap veu no s’ha aixecat, de forma clara i potent, contra l’intent del projecte del nou estatut català de mediatitzar o limitar la llibertat de premsa? No vull pensar que és per ignorància, desídia o temor, i menys encara per un silenci forçós o per complicitat. Però vés a saber! Mentre que la Constitució consagra la llibertat d’informació i d’expressió en tota la seva amplitud i a través de tots els mitjans, el projecte del nou estatut la posa a les mans dels poders públics, és a dir, del govern. Perquè a ells atribueix el dret a intervenir en els mitjans de comunicació, tant si són públics com si són privats.

Wednesday, September 21, 2005

Murs mentals

Article de Francesc-Marc Álvaro a la Vanguardia del 21/09/2005 que no diu res de nou que no sapiguéssim tots els que estem una mica al cas de com va el món, però com que no és el cas de la majoria, doncs s’ha de dir una vegada i una altra i una altra… encara que ni cas!

Los muros

Un diputado socialista catalán estuvo hace poco en Gaza y se quejó de la existencia del muro que los israelíes han construido para evitar los ataques de los grupos terroristas palestinos. El diputado —cuyo nombre poco importa— se mostró muy indignado por el muro, al igual que tantas almas sensibles cómodamente instaladas aquí. Glosar negativamente el muro de defensa de Israel se ha convertido en un tubo de escape de las buenas conciencias locales. Lo que sorprende es que ni el diputado socialista en cuestión ni la opinión preocupada por esta construcción hayan dedicado ni un minuto a hablar de los muros que rodean Ceuta y Melilla para impedir la entrada de extranjeros. Son muros que el Gobierno socialista de Zapatero (el mismo que vende los fascículos de la Alianza de Civilizaciones) ha reforzado últimamente con el beneplácito general, incluido el de los airados denunciantes del muro de Israel.

España tiene sus muros pero hay que callar y hacer como si nada. “En Ceuta y Melilla no son muros, se trata sólo de una verja”, replicarán las almas sensibles para excusar su silencio. Está bien. La mayor parte del llamado muro de Israel también es sólo una verja, aunque éste sea un detalle que aquí no se explique. Si España levanta una protección en su frontera, es algo correcto y razonable; si lo hace Israel, es un crimen. Es un tipo de comparación que me recuerda mucho la de un destacado intelectual barcelonés —el nombre tampoco importa— que es capaz de defender a la vez el cierre de diarios en el País Vasco y el derecho de los terroristas palestinos a atentar contra Israel. También sabemos que los pobres iraquíes que fueron destrozados hace poco mientras hacían cola para conseguir trabajo fueron víctimas de la resistencia, no de terroristas. Barcelona es un lugar perfecto para este tipo de malabarismos, los integra con facilidad y, cuando está borracha de ellos, sale al balcón a tocar la cacerola. Pero no la toca para todos. Por ejemplo, los tibetanos, que llevan décadas con el país ocupado por la dictadura China, no han merecido nunca la solidaridad masiva de las almas puras de nuestra ciudad. Será que el Dalai Lama no es tan pacífico ni tan honrado como lo fue Arafat.

Para una buena conciencia, el muro de Israel es perfecto. Permite establecer nítidamente la frontera entre los buenos y los malos. En cambio, en Ceuta y Melilla todo es más complicado. Debería hablarse de las fuerzas de seguridad de Marruecos, este reino amigo de España cuyo talante democrático es descriptible, y debería hablarse también de la Guardia Civil y de lo que ven las agencias no gubernamentales que trabajan allí. Israel está más lejos.

L’últim de la classe

A partir de La importancia de llamarse Zapatero y no hablar inglés... trobem aquesta reflexió de Martin Varsavsky: La Importancia de Hablar Inglés: “se puede elegir hoy en día a un presidente que no hable inglés”?.

Neutralitzar Síria

La feina feta a l’Irak ha de continuar a Síria. Mal que li pesi a l’etern correponsal de la Vanguardia al Líban, Tomàs Alcoverro, que sens dubte no es farà ressò de veus dissidents sirianes com aquesta:
Le dirigeant du parti syrien de la réforme : “Le régime syrien alimente le terrorisme”.

Très bientôt, les crimes du régime Baath syrien seront révélés au monde ; ces derniers sont bien plus méprisables et horribles que les guerres [de Saddam Hussein] dans la partie irakienne du régime Baath. Les crimes du [parti] Baath consistent dans l’occupation de pays paisibles comme le Koweït et le Liban, le massacre de citoyens désarmés au moyen d’armes de destruction massive à Halabja [en Irak], les charniers, comme à Al-Anfal, Palmyra et Hamat [en Syrie]. Nous aurons recours à tous les médias et à toutes les tribunes pour appeler tous ceux qui ont été atteints à fournir des preuves de ces crimes et à nommer leurs auteurs.